:::::Via Verda Ojos Negros::::: juny 2015

Via verda Ojos Negros

Monreal del Campo a Sagunt

mapa

Volíem fer una ruta una mica llarga en bici, ens hem decidit per aquesta. Començarem a Monreal del Campo on després hi podem tornar arribar en tren.

1r dia-

Sortim de Monreal a quarts de sis de la tarda, però les ganes de començar i les moltes hores de claror fan que ens posem a pedalar encara que no puguem fer molt de camí. Després de 15 km de carretera arribem a Ojos Negros, ja veiem que el temps que tenim no donarà per molt, així que truco a l’Alberg de Sierra Menera que segons internet era obert des de l’1 de juny, i…sort que vaig trucar!!! Resulta que acabaven d’obrir i els vam enganxar de miracle. L’alberg el trobem uns 5 km passat el poble al Barrio Centro de Ojos Negros (no deixa de ser curiós que es digui aquest nom) és on hi havia les mines de ferro i on comença el recorregut el tren, la via verda com a tal no comença fins a Santa Eulàlia del Campo, uns 20 km. més avall, però això ja ho deixem per demà. A l’alberg vam estar molt bé, tot per nosaltres!!, de camí vam visitar el Molí de vent, -es troba tot just sortir del poble després de la primera pujada forta del recorregut-, l’han restaurat i funciona, s’hi fan visites guiades. Vam sopar i esmorzar bé, tot plegat per 26 € per cap.

foto-albergr

img_5112r

foto-ojos-negros2r

2ón dia-

Tot i tenir el track i saber que la via verda arreglada com a tal no comença fins a Santa Eulalia vam quedar sorpresos de la poca, o nul.la informació que hi ha. Sort que “preguntant es va a Roma”. Passem pels poblets de Peracense “amb el seu castell tot peculiar”,  no el vam visitar però ens el vàrem mirar de lluny (la calor i la pujada que hi havia ens varen fer decidir ben depressa), Almohaja i més endavant, abans de Santa Eulalia del Campo ja trobem una tímida senyalització que ens fa entrar al que vol ser el començament de la via verda, força mal senyalitzat, i només segueix camins propers a l’antiga via de tren, sort del track!!! No comencem a trobar el tram condicionat fins ben bé Santa Eulalia. El recorregut fins aquí passa per carretera asfaltada (però sense trànsit), i pistes de terra. Seguim i parem a dinar a Cella on visitem una Font força original, de fet és un pou artesià dels més grans i profunds d’Europa.

Seguim i decidim parar a Terol a dormir… Quin desastre de senyalització, no és que no estigui indicat, el pitjor és que està mal indicat. Després de comprovar que ens estaven prenen el pèl, vam arribar al centre com vam poder, a l’oficina de turisme ens varen donar informació de com anar a trobar la via verda l’endemà (informació no pas gaire millor de la que havíem tingut per arribar), ja us asseguro que feia anys que no preguntava tant. Ens allotgem a l’Hostal Alcazaba, molt cèntric i amb lloc per guardar les bicis. Fem ruta turística pel centre, sopem una mica de pernil i cap a dormir.

img_5114r

img_5115r

img_5119r

img_5120r

img_5126r

foto-mobilr

foto-pernilr

img_5128r

3er dia-

Sortim de Terol a trobar, més ben dit, a buscar la via verda, teníem un paper que ens van donar a l’oficina de turisme amb informació de per on anar, però una vegada més res senyalitzat, pregunta, recula i finalment arribem a la via, hem trobat gent fent esport i sabem que ens toca pujada, sort que el desnivell de 300 m es puja molt suaument, passem pel Port del Escandón i a partir d’aquí el recorregut ja és teòricament planer o en lleugera baixada, tot i així entre la calor i el vent en contra, costa prou de fer kilòmetres. Dinem a La Fondica (La Puebla de Valverde) i parem a dormir a Barracas, ja a la comunitat Valenciana. Casa rural Carlos, molt bé també i amb l’afegit que aquest cap de setmana tenen la Fira Agrícola, Ramadera i Comercial, molt d’ambientillo s’està preparant….

foto-toror

img_5143r

img_5141r

img_5137r

img_5148r

img_5149r

4rt dia-

Avui tot hauria d’anar de cara, el recorregut ve de baixada, i volem arribar a Sagunt, a tocar el mar…uns 90 km.

Comencem prou bé, camí planer, baixades, pista acceptable, molts ciclistes (avui és dissabte), desenes de molins d’energia eòlica, -Don Quijote hagués tingut una bona feinada-, el recorregut prou ben senyalitzat (com a mínim suficient per no haver de mirar més del compte ni preguntar tant). Però ens trobem tota l’estona amb vent de cara i els trams que fan lleugera pujada o planés es fan més durs del que podia semblar. El genoll de la Glòria li passa factura i alentim força la marxa. Pel camí ens podem atipar de nisprus, els que trobem a terra i que ningú recull son boníssims, ja que son els més madurs. Anem justets de forces i per postres la pista es complica, el progrés ha fet que cada vegada trobem més desviaments del traçat original per culpa d’urbanitzacions, carreteres…cada desviament pujades i baixades, camins compartits amb cotxes, pols…. Vaja tot plegat no tan maco com ho pintaven. Arribem fins a Torres Torres –final del traçat arreglat de la via verda- aquí la Glòria ja no pot més i sembla que la cosa encara es complicarà. Preguntem, mirem el Google Maps i decidim anar a Sagunt per ”l’antic camí de Terol”, tot un encert, carretera asfaltada amb no massa trànsit i força més baixades que pujades. Anem a l’estació de tren a comprar els bitllets de tornada per dilluns (cal fer-ho amb antelació per assegurar espai per les bicis al tren), busquem un càmping i decidim que ens agafem els dos últims dies de platja. Tenim una  caseta de fusta i la platja allà mateix!!!

Avui, en total ens han sortit un centenar de kilòmetres.

img_5151r

img_5161r

img_5162r

5è dia-

El Camping Malvarossa es troba a la platja d’Almardà, un lloc prou tranquil, com a mínim en aquesta època. Avui platja i al vespre ens apropem al Port de Sagunt, tot passant de camí per Canet d’en Berenguer…tots dos llocs molt turístics i força volum de gent…era diumenge.

A Canet hi tenen un far que no deixa de ser una mica sorprenent, tot i que la costa és ben plana es troba ben bé a 400 metres del mar….curiositats!

img_5192r

img_5166r

6è dia-

El dia comença molt ennuvolat (encara tinc temps de fer unes fotos al primer sol d’aquest estiu)i en comptes d’apurar el càmping marxem cap a Sagunt on fem una mica de turisme i dinem tot esperant l’hora de sortida del tren a un quart de 7 de la tarda. Durant el trajecte de tren anem veient moltes estones el recorregut que havíem fet amb les bicicletes.

img_5175r

img_5191r

Arribem a Monreal, bicis a la furgo i més de 500 km per arribar a casa.

Un viatge que ens va decebre una mica, primer per lo complicat de la senyalització, pels trams poc arreglats i potser per la calor i el vent, però aquestes últimes coses ja no son controlables. En general es menja i dorm millor de preu que aquí i molt bé. Tot plegat ens han sortit més de 300 km.

I ara, a pensar on anirem a la propera!!!