Avui reseguirem tota la costa de Salento (és la comarca pertenyent a la Puglia que agafa el que és just el talò de la bota).
Comencem el dia atrapant una pobre papallona a la visera del casc, això m’hauría d’haver fet pensar en anar més en compte amb els insectes, però, com que no n’aprenem mai…ja veureu, ja!

Tot el recorregut ens sorpren molt agradablement, poc trànsit i a estones paisatge que ens recorda força la nostra Costa Brava.

Amb el nom no s’hi compliquen gaire la vida.


Ens parem a dinar a la Marina di Leuca, menjem un menú de 12 €, a la terrassa, molt bé.

Seguim cap a Santa Maria di Leuca, pujem al far, amb unes vistes impressionants, ens trobem a l’extrem sud de la regió, just entre els mars Jònic i Adràtic. Ens està agradant molt tot aixó!


Seguim per la SP-358 i tot i que en principi volíem acabar de reseguir tota la costa decidim agafar direcció a l’interior per poder arribar fins a Alberobello, però….en pocs kilòmetres passaré un dels pitjors moments anant en moto que recordi.
Anàvem per una autovia (encara sort), no molt ràpid i com ja em passa massa sovint amb aquesta moto, portava la visera enlaire i anava sense ulleres, de cop em noto un esquitx a l’ull i em quedo sense veure res, bés recordo que es va fer etern el moment del cop i fins que no vaig poder parar. Per sort hi havia molt poc trànsit i vaig baixar marxes, intentava obrir els ulls i no podia, com amb una boira espessa vaig anar parant i vaig aparcar al costat de la carretera. Total que em vaig passar més de una hora allà sense veure’m en cor de seguir. Després no massa covençut perquè l’ull em feia molt de mal, vam seguir fins a Lecce, vam anar a comprar un coliri a la farmàcia i vam buscar hotel allà mateix. No em veia capaç de fer res més i ja patia per l’endemà, per sort, passada la nit havia millorat força.
De fet encara vaig estar de sort, va ser una abella, en esclatar a la visera em va anar tot el líquid a l’ull. Això que al matí ja m’havia avisat, aiai. Aquí ja feia un parell d’hores que m’havia passat.

A Lecce dormim a l’hotel de le Palme, no em vaig en cor de buscar gaire…


