Marroc 2010 *CRÒNICA EN OFF*

QUARTA ETAPA – DIVENDRES 30 – 320 KM. 30 PER ASFALT  I UNS 290 PER PISTES

RECORREGUT DEL QUART DIA

dia30-tot

M’HAMID, TAGOUNITE, OUZINA

Ja ben reposats  comencem la quarta etapa amb els ànims renovats, avui faríem la “pista prohibida”.

Primer de tot hem de mirar de comprar alguna càmera, ens arribem a Tagounite posem benzina i primera sorpresa, a la benzinera no tenen oli. Comencem bé! Ara tindrem dues coses per buscar, oli i càmeres. Amb l’oli estem de sort i en trobem en un taller, ara pel que fa a càmeres, res de res, sort que s’havien pogut reparar les dues punxades.

Vinga va, que ja anem tard!!!

Comprem pa i tomates pel dinar, com cada dia,  i totes les ampolles d’aigua que vàrem poder col-locar a les motos –l’experiència d’ahir bé ha de servir per alguna cosa-.

Trobem el lloc on comença la pista que ens ha de portar després d’uns 340 km. fins a Merzouga. Camí en força bon estat, un riu que travessem,…la pista es torna més pedregosa i…baja, en Sacot que torna a punxar, i ja en porta tres. Zona més muntanyosa i dalt d’un Puig tot pedregós un control. Si, si, com que el recorregut passa prop de la frontera amb Argèlia, volen saber qui passa per allà, una caseta, una cadena i ensenyant un passaport ens deixa passar.

Els kilòmetres van passant en mig de pedres, una mica de sorra, un llac eixut; ens ho passem prou bé, però ens cansem força. Trobem un xaringuito on parem a hidratar el cos i demanem on podem trobar benzina. Ens indica que a pocs kilòmetres hi ha un poblet –Agoult- on podrem repostar. Aquí trobem un grup d’anglesos que ens comenten que faran una ruta alternativa que encara que fa volta evita una zona de 6 km. de fes-fes que és troba just abans de Remilia, bé, ja veurem que farem nosaltres. Arribem a Agoult i omplim els dipòsits per anar segurs. Consultem sobre el fes-fes I allà tampoc es posen d’acord. Al final fem cas d’un que sembla que sap el què es diu, tot i que és un tram de 6 km. en molt mal estat, empitjorat pel transit que hi ha hagut per setmana santa, doncs val més això que fer una volta considerable i en prou males condicions.

Doncs au vinga, som-hi que es va fent tard. Apa aquí, no hem fet ni 5 km. i en Sacot torna a rebentar –i en van quatre-, una mica més de temps perdut. Arribem al fes-fes i realment  impressiona, miris on miris, sorra per tots els cantons. Decidim intentar no separar-nos gaire per si algú té problemes poder controlar-ho. No sense fer-nos un tip de patir (parlo de les motos més pesades), fent alguna paradeta per deixar reposar el motor i el cos, arribem a Remilia que és just en acabar el riu sec. Som al poble i veiem que en Sacot no hi és. Però si anava tot davant, -diu el parent-, ostres, segur que degut a l’amplada ha agafat un altre ruta i potser ha caigut i no pot aixecar la moto. Ningú ens veiem capaços de tornar-nos ficar a aquella “farinera”. Agafem un vailet i li oferim 50 dirhams si va al riu i troba un company que ens falta. Li va faltar temps per anar a buscar un col-lega i amb una Mobylette endinsar-se cap al riu. Vàrem estar esperant una bona estona i al final varen aparèixer el nano de la Mobylette i en Sacot, sense samarreta, amb l’altre nano carregat a la moto. Tan panxo ens explica que no havia passat res, “només he sortit del riu per un altre lloc”.

Son al voltant de les 5, o sigui que ens queden dues hores de claror i uns 70 km. per trobar asfalt. Seguim el camí, altre vegada trossos de sorra que fan alentir la marxa – sobretot la meva-. Arribem a Ouzina a quarts de 7 i ens hem de decidir, ens queden encara més de 30 km.de pista, o sigui que aquí ens quedem. Sort que ho vàrem fer així, perquè l’endemà encara ens quedava algun trosset, diguem “delicat”.

Una estada de luxe comptant que som al mig del desert   http://www.ouzinarimal.com/, habitacions amb dutxa, plaques solars i un generador fan que tinguem llum mentre sopem, després a les habitacions i havies d’anar amb la llanterna. Un bon sopar, xarrem una mica amb els nois de “l’hostal” i ens expliquen que ells son sempre aquí i van de tant en tant al poble on hi tenen les dones, aquí les dones no hi venen mai. Ens en anem a dormir que demà ja ens ho podrem agafar una mica millor.

4 respostes a “Marroc 2010 *CRÒNICA EN OFF*”

  1. Hola Pitu,

    potser em recordes com a organitzador del joc de pronòstics Pòdium, encara que ja fa uns anyets… el cas és que amb uns amics ens n’anem al Marroc en motos de trail clàssiques, i et volia fer alguna consulta, com ara les temperatures d’aquesta època, etc.

    Et fa res creuar alguns correus? A reveure!

    1. Hola Oriol,
      no sé com has arribat fins a la meva crònica però no hi ha problema per creuar correus, si et puc ajudar en alguna cosa.
      A més de l’any 2010 que va ser la primera vegada que hi baixàvem, hi hem tornat el 2011 i el 2013. Aquest any gairebé segur que hi tornarem.

      I tant que recordo el concurs del Pòdium, i la meva dona també, hehe!

      El meu correu és pitullos@gmail.com

      Salut!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *