Marroc 2010 *CRÒNICA EN OFF*

TERCERA ETAPA – DIJOUS 29 – 290 KM. 103 PER ASFALT I UNS 187 PER PISTES

RECORREGUT DEL TERCER DIA

Com haureu pogut comprobar, el mapa i el track no s’avenen gaire, no només pels tracks si no tampoc per les carreteres….

dia29-tot

ZAGORA, TAGOUNITE, M’HAMID

La primera idea va ser anar per carretera fins a M’Hamid total menys de 100 km. I allà buscar una Kashba  ens que havien recomanat. En tot cas a la tarda anar a fer una ruta curta per tenir un primer contacte seriós amb la sorra. Però, tot mirant el mapa vaig veure que sortia una pista de Tagounite que fent una petita volta arribava fins a M’Hamid.

Ho comento als companys i em diuen “tu mateix, si et veus en cor d’arribar!”.

De fet no tenia ni track pel GPS i  l’única guia era saber on estava i cap a on anava. Vinga doncs, dit i fet, ja a mig matí enfilem la pista que ens portarà a M’Hamid. Veureu a les imatges que va ser del tot variada i distreta; al començar prou bon camí amb algunes pedres que el van anar convertint en més pedregós i al final  L A  S O R R A, ens quedaven un bon grapat de kilòmetres i comencem a trobar sorra de veritat….

Ara sí, això es dur, però dur, dur…havíem dinat feia una estona i ens havíem begut quasi tota l’aigua, a l’hora que era la temperatura passava llargament dels 40º i entre la calor i la sorra, calia esforçar-se  per a poder  aguantar. Sort que de tant en tant trobàvem algun tram de terreny més dur i això permetia reposar una mica. Tot i així  a tots ens tocava el rebre: en Sacot la roda clavada a la sorra fins el basculant, l’Arcorlo punxa, jo per terra  i el parent amb la gola tan seca com un fregador d’espart. Escoltem apropar-se uns quads  i els hi demanem  beguda, bé més que demanar, suplicar, ens varen tirar una ampolla d’aigua molt calenta però que en aquells moments ens va anar de conya.

Anem aprenent sobre la marxa, d’aquí endavant portarem més aigua i no ens separarem gaire, -sort que em varen venir a ajudar a aixecar la moto- si no encara hi seria.

Finalment arribem a M’Hamid. Parem al primer bar que trobem i em sembla que a part d’una Coca Cola de mig litre ens vàrem beure una ampolla d’aigua de 1500 ml. per cap.

Busquem l’allotjament, el trobem però resulta que estaven arreglant la piscina i no ens va acabar de convèncer. Amb lo cansats que estàvem optem per anar a un altre Hotel, diguem, de més categoria,  Hotel Tabarkat, també de propietaris sabadellencs. Ens passem una bona estona en remull i ja recuperats comencem a pensar en l’endemà i “havent tastat el que hem tastat”, la conveniència o no d’embrancar-nos amb “la pista prohibida” de 340 km.

Portàvem dues càmeres de recanvi per la roda del davant i ja no ens en queden, també necessitem oli….demà al matí anirem a Tagounite, omplirem els dipòsits de gasolina i buscarem les càmeres.

4 respostes a “Marroc 2010 *CRÒNICA EN OFF*”

  1. Hola Pitu,

    potser em recordes com a organitzador del joc de pronòstics Pòdium, encara que ja fa uns anyets… el cas és que amb uns amics ens n’anem al Marroc en motos de trail clàssiques, i et volia fer alguna consulta, com ara les temperatures d’aquesta època, etc.

    Et fa res creuar alguns correus? A reveure!

    1. Hola Oriol,
      no sé com has arribat fins a la meva crònica però no hi ha problema per creuar correus, si et puc ajudar en alguna cosa.
      A més de l’any 2010 que va ser la primera vegada que hi baixàvem, hi hem tornat el 2011 i el 2013. Aquest any gairebé segur que hi tornarem.

      I tant que recordo el concurs del Pòdium, i la meva dona també, hehe!

      El meu correu és pitullos@gmail.com

      Salut!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *