Alps, Sud-Tirol i Selva Negra 2015

Dia 04.

Livigno, Innsbruck 245 km.

Sortim de Livigno amb molta boira i plovinejant una mica, avui pujaríem a l’Stelvio -mític port de muntanya de motoristes-, jo ja hi havia estat però l’altre cop veníem del nord, o sigui que així l’hauria fet en tots dos sentits. Quan anem pujant deixa de ploure, tot i que no hi ha tants “tornantis”, deunidó…no ho recordava pas de la baixada. A dalt fem parada a menjar els típics entrepans de botifarra del país, hehe, també fem les quatre fotos de rigor i comprem un adhesiu per la moto, entretant es torna posar a ploure, vaja, tan bé que anàvem!

Com a anècdota mentre menjàvem vàrem veure passar una grua amb matrícula holandesa moooollllt llarga, total portava un cotxe carregat, no sé d’on va treure l’informació per venir a passar per aquí, però entre nosaltres vam comentar: “Vols dir que passarà?”, doncs ja ho veureu…una imatge val més que mil paraules.

Pujant a l'Stelvio pel sud
Pujant a l’Stelvio pel sud
Passo Stelvio
Passo Stelvio
Em sembla que no passa!
Em sembla que no passa!

Seguim la ruta i finalment ja ha deixat de ploure, aviat ens trobem al Sud Tirol, tot i que pertany a Itàlia, estem a la frontera amb Àustria, moltes plantacions de pomes, que per cert, també ens vénen a vendre aquí. Passem pel Passo Giovo (Jaufenpass en alemany) i al començar a baixar SORPRESA, veig un bolet al costat de la carretera i li dic a la Glòria…em sembla que he vist un pinetell!, però no parem perquè ja es va fent tard, però…uns metres més avall…un altre! ara si, ara paro la moto i la Glòria baixa i ve amb un pinetell ben bonic….busquem una mica i…ja tenim dinar per l’endemà!! ves per on, hem anat a caçar bolets!!

Pinatells tot baixant el Jaufenpass
Pinatells tot baixant el Jaufenpass

Arribem a Innsbruck força tard, però per sort hem trobat el Hostel Guido’s que a més té un excel.lent restaurant. Sopem aquí i després anem a fer un vol pel centre que és tot el que veurem de la ciutat.

2 respostes a “Alps, Sud-Tirol i Selva Negra 2015”

  1. Felicitats per el viatge i la crónica. Una ruta molt xula i amb unes fotos que paga la pena llegir-le de una petacada.
    A nosaltres ens va quedar pendent la Selva Negra, per lo que em guardo el tema del vikilock.
    Salut.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *